dissabte, 26 de desembre del 2009

Vull l'amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent

Aquest post és més, en principi, per mí que per penjar. Més per mi, per recordar que m'estimo molt una persona i que per amor entenc quelcom més ric, que ens faci crèixer, que ens connecti amb els altres, que ens incomodi i ens faci dubtar i cercar... Ara ens sentim bé però no és compartint bocinets de vida, de tant en tant, quan ens vagi bé o ens trobem sols, que ens volem sentir. Ja sé que la vida quotidiana és dura i que, sovint, la barca de l'amor es pot trencar contra ella, justament per això, volem compartir-la i no acomodar-nos en un present parcial ni en un futur esquifit.

No em mata el Lluis Llach (que hi farem...) però no puc menys que recordar un parell de fragments de la cançó "No em cal per dir-te amor":

Vull l'amor silent
que, segur i valent,
trenca les cadenes per anar al ponent
i no té por a les penes
ni al destí cruent.
Així serà el teu, així serà el meu.

Vull aquell vaixell
que, segur i valent,
trenca les tempestes
i se'n va al ponent
i no té por als vespres
ni al llampec roent.
Així serà el teu, així serà el meu.


Com que, principalment, aquest post és un post per l'amor però contra l'oblit, contra la comoditat, contra la desidia... com deia Goethe (i pensa la persona que estimo) No n’hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n’hi ha prou de voler, cal també fer-ho.

Afegeixo algunes frases que em suggereixen coses en el sentit que he esmentat (no totes parlen del mateix amor del que jo parlo però, en tot cas, m'hi fan pensar), si llegiu el post espero que us facin pensar (i si no esteu d'acord en quelcom no dubteu en dir-ho):

  • "Quan no s'estima massa no s'estima el suficient." (Blaise Pascal)
  • Amar no es mirarse el uno al otro; es mirar juntos en la misma dirección.

    Antoine de Saint-Exupery (1900-1944) Escritor francés.

  • El verdadero amor no es otra cosa que el deseo inevitable de ayudar al otro para que sea quien es.

    Jorge Bucay (1949-?) Escritor y psicoterapeuta argentino.

  • No hay que morir por el otro, sino vivir para disfrutar juntos.

    Jorge Bucay (1949-?) Escritor y psicoterapeuta argentino.

  • El amor es como el agua, si algo no lo agita, se echa a perder.

    Arturo Graf (1848-1913) Escritor y poeta italiano.

  • El verdadero amor supone siempre la renuncia a la propia comodidad personal.

    Leon Tolstoi (1828-1910) Escritor ruso.

  • El amor no sólo debe ser una llama, sino una luz.

    Henry David Thoreau (1817-1862) Escritor, poeta y pensador.

  • El amor no es repetición. Cada acto de amor es un ciclo en sí mismo, una órbita cerrada en su propio ritual. Es, cómo podría explicarte, un puño de vida.

    Mario Benedetti (1920-2009) Escritor y poeta uruguayo.

  • El amor vive más de lo que da que de lo que recibe.

    Concepción Arenal (1820-1893) Escritora y socióloga española.

5 comentaris:

joanfer ha dit...

Precioses frases!
Amb el teu permís, aqui te'n deixo una altra de Borges:

"Un sent veritable amor quan se'n adona que l'altra persona és única..."

Bones festes! ;)

jo artin au ha dit...

Si amb aquestes frases em fes una immensa escalinata hi haurien, ben segur, uns esglaons als que mai no hi podria arribar; però jo no els trauria mai. Cadascun formen l'escala, sembla que força completa. Al cap d'amunt posaria la frase de Tolstoi, allunyada dels graons en què jo em puc moure (la major part de temps en sentit longitudinal). El graó que trobo molt atractiu i sento com abastable -vet a saber- és el de H.D. Thoreau. Trobo de construcció força sòlida (trobo que hi puc posar, tal volta, els peus a terra)en les de Jorge Bucay; trobo que té un encaix molt precís i ferm, concretament aquesta: "El verdadero amor no es otra cosa que el deseo inevitable de ayudar al otro para que sea quien es" tot i que en trauria la paraula "inevitable", no en el desig sinó en la seva realització. Puc creure que el primer esglaó i el terra sobre el que l'escalinata tota esta feta es allò que mig puc entendre de la frase de Mario Benedeti: no és repetició, cada acte d'amor és inèdit en sí mateix; però hi ha d'haver quelcom de repetitiu o l'acte d'amor seria únic en el sentit de no haver-ne cap altra (obvi). I potser l'alçada, inabastable a la mirada però que en puc recorre un cert tram, me la podria donar la frase de Pascal. I l'horitzó que en cada esglaó és visible tot i que mai el detall, el trobaria en la seva millor perspectiva en les línies de Concepción Arenal i les de Saint-Exupery. En un dels esglaons trobo que un carreu hi falta, hi ha, però, la forma buida; se li pot col·locar: "El amor es como el agua, si algo no lo agita, se echa a perder". Aquest "si algo" és un lloc buit: en l'amor no hi ha altres que els seus intervinents.

Noto a faltar l'amor a sí mateix (allò de l'egoïsme sovint és una "patranya" manipuladora i colladora de les consciències), imprescindible, i també em manca una de les manifestacions més inequívoques de l'amor: veure-hi i posar, quan cal, els límits, també entre adults.

Uix, m'he allargat. Ho sento... clar que si provoques; broma, broma, heheh!!!.

Bona entrada d'any!!

Mercè ha dit...

BOniques frases i molt adequades per aquests dies.
M'agrada molt Llach i, com no, la cançó d'ell que referencies.

Que tragues tot el suc dels dies que manquen de l'any.

Una abraçada.

mossèn ha dit...

bones festes tio bueno ... salut

Josep Maria Yago Suau ha dit...

gràcies pels vostres comentaris i frases. Bon canvi d'any!