dijous, 3 de setembre del 2009

dies de vacances al Pirineu

una imatge a la ruta de la llúdriga a la Vall de Sant Nicolau

Estic de vacances! ja em convenien, ja. N'hem passat uns dies al Pirineu, a l'Alta Ribagorça, a la vall de Boí.
Barruera des de l'ermita de Sant Quirc de Durro

Vam llogar un cotxet i ens vam allotjar en una casa rural, les Cabanasses. La casa està prou bé, la segona habitació molt més maca que la primera que era massa justeta. La gent que hi viu i porta la casa, força eixerida i les persones allotjades també. Molt interessants les vivències del Sr. Monsó.

aquesta fou la primera habitació (el bany era al passadís)

aquest era el bany de la segona habitació, força més ample i agradable tot

la finestra de la segona habitació

aquest riuet estava al costat de la casa

a la dreta la capella i a l'esquerra les dues cuines. La finestra de dalt de tot, a l'esquerra, la de la nostra habitació

Durant aquests dies hem gaudit de tranquil·litat i hem visitat les esglésies romàniques, hem passejat per la Vall de Sant Nicolau, pels diferents pobles de la vall de Boí, etc. També hem dinat al pla de l'ermita, al costat de l'ermita de Sant Quirze de Taull, hem vist una vista preciosa de la vall entre raigs de sol des de Sant Quirc de Durro i, fins i tot, ens vam escapar fins a Benasque.
l'estany de la llebreta

cascada del Sant Esperit

l'ermita de Sant Nicolau

una imatge de la ruta de la llúdriga

una imatge de la vall, amb els raigs de sol il·luminant Cardet, des de Sant Quirc de Durro

Erill la Vall des de Sant Quirze de Taull

església d'Erill la Vall

la vall de Boí des de la presa de Cavallers

No cal dir que hem jalat força be (restaurant la Llebreta, Plató, Can Sedona...) i ens posat com a tuixonets. Vam tenir feina per trobar algun lloc a on menjar una truiteta de riu i finalment el vam trobar, a Boí, si bé la cosa tampoc va ser cap experiència mística, més aviat força discreteta. Molt interessant el bar musical Espai l'Era a Barruera.

una imatge poc corrent d'unes oques darrera l'absis de Sant Climent de Taull. El mascle plantava cara però a l'hora de la veritat les femelles l'encerclaven i el protegien.

dues imatges del pantà de Cavallers

Si voleu veure més fotos podeu anar ací i/o ací

una de les floretes d'aquesta foto té força geni, adivineu quina?

Acabo el post amb una cançó de Depeche Mode. Tornar de Taull, de nit, sentint la música fou una experiència força maca.