dissabte, 30 d’agost del 2008

El Palinuro, de nou, a Tarragona

El Palinuro a Port Tarraco - 2008

Vaixell escola Palinuro: 1934, Italia. Eslora: 60m. Manga: 10 m. Bergantín-Goleta de tres mástiles, fue comprado por la armada italiana en 1950, restaurado y modificado en el Cantieri de Castellammare di Stabia para adecuarlo a su función actual de buque de formación, igual que el Amérigo Vespucci. La tripulación del Palinuro es de 30 personas, incluidos 5 oficiales y con posibilidad de embarcar de 50 a 60 alumnos.

Fa un temps, l’any 2006, va visitar Tarragona el veler Palinuro. El vaixell escola de l’Armada italiana. Per molt bonic que sigui, un vaixell de guerra.

L’Autoritat Portuaria sempre s’havia tret les puces de sobra dient que qui portava vaixells de guerra era la Comandancia de Marina però aquest cop fou ella. Amb l’excusa d’obrir rutes comercials entre els ports de Livorno i Tarragona.

Com en altres ocasions la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, aprofitant una recepció dalt el vaixell, va denunciar la visita i es va plantar davant el vaixell amb una pancarta que deia quelcom com “No vaixells de guerra, ni destructors ni velers”.

Aprofitant la denuncia vam poder assistir, esmaperduts (encara que no massa, perquè ja sabem que la realitat supera la ficció) a l’arribada a la recepció de regidors de l’Ajuntament. Seria lògic pensar en el regidor de defensa i assumptes militars o, si més no, amb el de assumptes d’Interior i/o de la Guardia Urbana, però no, els que van arribar foren un regidor, que ja no recordem quina responsabilitat tenia, i el flamant regidor de... Cultura.


Un moment de la xiulada al regidor de Cultura - 2006

I no és casual.

No és casual perquè fa temps que ens volen vendre la moto. Amb la caiguda del mur de Berlin algú, que no jo, es va quedar sense enemic i va haver d’inventar nous enemics amb què mantenir exèrcits i despeses militars: principalment, el “terrorisme”. Paralel·lament calia cercar una nova imatge de l’exèrcit i les seves funcions: les intervencions humanitàries. Tot per poder mantenir una despesa militar cruel i obscena i per defensar que els exèrcits són imprescindibles.

La cosa no es queda amb això sinó que comporta coses com la penetració, en principi subtil, en el món de l’ensenyament a través de matèries com l’Educació per la ciutadania, invitant centres escolars a visitar vaixells de guerra o a participar en concursos del Ministerio de Defensa (recordeu els concursos de redacció de la Coca Cola) o invitant l’exèrcit a participar en, per exemple, el Saló de l’Ensenyament.

Ara, el Palinuro, torna a Tarragona. A Port Tarraco. Una zona del port destinada als vaixells de luxe, on, per exemple, no podia entrar el vaixell dels bojos, i a on, probablement, no atracaran vaixells militars llardosos, però a on hi cap, dissimulant, dissimulant, un vaixell militar que no ho sembla com el Palinuro. No ho sembla, però ho és.


A l'hora d'arriar la bandera (és diu així?) els mariners formen, metralleta en ma - 2006.


No sé si aquest cop hi haurà recepció dalt el vaixell i si podrem xiular algun/a regidor/a de l’Ajuntament (no ens acostumen a avisar d’aquests esdeveniments). De moment el que si hi ha hagut és recepció a l’Ajuntament (entre els jocs del Mediterrani i l’aparcament de Jaume I, sempre queda bé una mica de relacions públiques amb els militars, sobretot si venen de vaixells militars de “luxe”). De moment el que si hi ha és un horari de visites.

Mentrestant, ja fa més d’un any que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va lliurar al nou equip de govern una vintena de propostes de foment de cultura de pau i no hi ha resposta. Ni de la regidora de Cultura i Cooperació (esperem no haver-la de xiular pujant al Palinuro) ni de l’alcalde.

Com que no puc actualitzar sovint tinc la sensació que m’enrotllo com una persiana, per tant, acabo reproduint el manifest de la campanya “Desmilitaritzem l’educació” que reemprendrà les seves activitats dins de poques setmanes:

“Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament “Estudia” de Barcelona (2 al 6 d’abril). Entenem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme o el recurs a la violència, contradiuen els valors vertebrals que han de regir l’educació del jovent, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, l’empatia, el diàleg o la solidaritat.

La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”

La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.

La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit.

En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat que es vanaglorieja de potenciar la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.

Advertim, també, la presència al saló de cossos policíacs que massa sovint s’extralimiten en les atribucions que li són atorgades democràticament, sigui fent un ús desproporcionat de la força, sigui reprimint col·lectius que s’oposen al sistema polític i econòmic establert.

És per això que manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament “Estudia” i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, maten!


Podreu trobar més informació i fotos als següents enllaços:


Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

USTEC

Fora exèrcit i cossos policíacs del Saló de l'ensenyament!
Desmilitaritzem l'educació i la societat!

Cap exèrcit defensa la pau!


6 comentaris:

Sabina Santiago ha dit...

Fora vaixells de guerra!
Una pregunta: a quans ports de l'Estat poden atracar els vaixells de l'OTAN?

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Em sembla que a tots. Una altra cosa és que l'atracament depengui de les característiques (fondaria, per exemple) dels ports i, en aquest sentit, el de Tarragona és un dels "bons".
Espero que estiguis millor i que ens poguem veure dilluns ;-)

Sabina Santiago ha dit...

Estic millor, gracies. Espero no agafar ara un virus. Ultimament estic una mica "gafe".

zel ha dit...

A tots, poden atracar, i si no hi ha prou Calat, es queden un tros endins, però només de veure'ls fan por.
El darrer de l'armada que vaig veure a Roses, em va acollonir.
Prou armament, prou despese militars, prou treballar per la destrucció del món.
Estic amb tu!

Petons!

Anònim ha dit...

YAGO
ESTEM A L´OTAN O SEGUI QU A TOTS

TE ACURDAS
OTAN SI
OTAN NO

RESSA DE PEL.

SABINA GUAPA
COMO ESTAS, SEGURO QUE BIEN UN SALUDO

Sabina Santiago ha dit...

Hola, Apa noi.
Estoy bien, gracias.
¡Un beso grande!